Els ametllers.

Els ametllers tornen a estar florits , comença un nou cicle anual. És un espectacle gran veure les copes dels arbres totalment blanques i sentir la olor tan intensa de la flor. Desprès de les glaçades de l'hivern, els ametllers són els primers que posen color en els camps, anunciant la primavera propera.

A sota de cada ametller es pot sentir l'agradable brunzim de les abelles i abellots treballant per a pol.linitzar les flors i fer la seva aportació per tenir un bon grapat d'ametlles que recollirem al setembre, encara que cap al juliol ja recollim ametllots tendres, bonissims i també naturals.

I tota la vida torna a ser exhuberant, malgrat la greu sequera que estem patint, que fa mesos que no plou.

Aquests ametllers també viuen lliures, en rengleres intercalades amb les oliveres, amb un bon espai de 49 metres quadrats per cada arbre. També es defensen prou bé de les plagues, encara que a vegades els ajudem contra el pugó, que s'abraona amb els brots tan tendrets, amb un extracte de flor de crisantem, totalment natural i gens nociu, excepte pel pugó.

Això sempre que plogui una mica, és clar, que el ametllers pateixen molt si hi ha sequera.

Ja tenim l'OR VELL del 2.010 !!

Aquest any les olives no volien caure, estaven molt fortes a l'arbre. Varem fer la recollida el 28 de desembre i el mateix dia ja hi eren al molí.

Van quedar un munt d'olives als arbres, però no hi va haver manera i ja no hem pogut fer una altra recollida.

L'oli que ens ha sortit té el mateix caràcter fruitat que l'any passat i la personalitat singular de l'oli natural de l'arbequina del secà.

Com no el flitrem per a no perdre elements valuosos de gust i olfacte, està reposant per a que la gravetat faci la feina de decantació i obtinguem finalment l'oli translùcid del color groc intens i llampant que li dona el nom : L'Or Vell de Mas Vicenta.

El nostre oli. Or Vell. Les oliveres

Es troben distribuïdes en planes i terrasses a uns 430 m. d'altitud mitjana i totes són de la varietat Arbequina, molt apreciada per la qualitat de l'oli i és la varietat majoritària en la zona.

El clima és extrem, de tipus mediterrani-continental i, encara que a l'hivern glaça, no és tan fred com més a l'interior de la península.

La pluviositat és molt escassa. En aquest darrer any, entre setembre de 2009 i agost de 2010 ha estat per sota dels 400 l., segons informe del Servei Meteorològic de Catalunya, i no ha estat un any especialment sec. Es un cultiu típic de secà.

El sòl ésta format majoritàriament per argiles. Baixa permeabilitat i dur quan està sec. Les oliveres estan exposades als forts i freqüents vents, tant del nord, violent i sec (l'anomenen Cercs) com la garbinada, més humid, que ve del sud-est.

Malgrat això, les oliveres ens donen cada any un bon grapat d'olives per fer el nostre oli, en gran part degut a què cada una té un espai de 49 metres quadrats per viure, ens agrada dir que viuen en llibertat. No fem cap tractament químic de cap tipus i ja fa més de 25 anys que no reben més tractaments que la poda i llaurar. El cultiu es a l'estil de l'agricultura tradicional, fileres d'oliveres i ametllers alternant i una separació de 7 metres entre cada arbre.

Ens agrada saber que el nostre oli és absolutament natural, ja que tampoc es fa cap tractament a la oliva en el procés de l'obtenció, totalment mecànic i sense filtratge, solament el deixem en repós que decanti, la qual cosa li confereix el gust característic de l'oli natural, el d'abans i el color groc de l'or vell.

Aquest any les arbequines estàn encara molt fortes a l'arbre i, així, encara no hem fet la collita. Cap a mitjans de gener podrem tenir l'oli de l'any, l'Or Vell de Mas Vicenta 2010.

El nostre vi. El Deliri de Mas Vicenta 2010

Aquest es un petit clip de resum de la vinya i el nostre vi, el Deliri de Mas Vicenta, aquest any 2010 i alguna imatge de la festa del vi jove a Almatret, el 5 de desembre.

Festa del vi a Almatret

Tornem a celebrar la festa del vi a Almatret. Per segon any. Aquest any vindran més vinaters i, per descomptat, presentarem a tastar el nou Deliri de Mas Vicenta 2010. Encara no esta acabat de fer però promet molt.

Almatret és un poble de la comarca del Segrià, totalment al sud, al tocar ja de la Ribera d'Ebre. S'arriba per la carretera C-12, Lleida - Tortosa, en un desviament que hi ha a Maials i que porta a Almatret únicament, ja que no es pot continuar i cal tornar a sortir pel mateix lloc. Aquesta situació confereix a Almatret una característica de singularitat que pocs pobles poden gaudir.

Per a més informació i els maps concrets visiteu el web: Almatret

Ens han confirmat l'assistència, de moment, dos cellers:

De la DO Montsant, Celler AiBar 1895, de Darmós : http://www.celleraibar.eu/
I de la DO Costers del Segre, Ecosetrill, de Verdú: http://www.ecosetrill.com/